El dissabte 8 d'octubre presentem CLAU, el llibre de relats sorgits del Bigoti de Nietzsche, un taller autogestionat de creació literaria.
CLAU recull els escrits d'Eva Beser, Marta Duran, Miren Lopetegi i Jan Matheu.
Si aquest llibre veu la llum és per culpa de Marta Mitjans Puebla, l'autora de LENA. Ens va proposar publicar els escrits de les integrants del taller i tenir cura de l'edició. El procès ha estat llarg, amb arrancades i aturades (a sota podeu llegir la nota de Marta Mitjans que l'explica i que forma part del llibre). La confecció del llibre: maqueta, impressió, creació de les cobertes, cosit, etc, ha estat afortunadament més ràpida. Les cobertes han estat fetes a 16 mans, les de les autores i amistats i, com sempre, les d'Anna González.
Després de diverses trobades amb el grup El Bigoti de Nietzsche, vaig proposar als autors de fer un llibre col·lectiu. D’entrada, tots es van mostrar engrescats a participar en l’aventura de la confecció d’una obra col·lectiva, artesanal i inèdita. El segell La Verònica Cartonera, cap davantejat per l’Anna, amb qui hi mantinc una bona relació, va obrir-se a la proposta que acabava de néixer. Però, com en tot projecte fet amb la mà al cor, alguns dels membres compromesos de paraula es van desvincular del procés que començaria uns mesos més tard. Un procés que ha suposat hores d’escriptura per a ells, paciència de lectura i correccions per a mi i rencontres molt profitosos.
La idea de la clau va néixer un dimecres, quan un dels autors va deixar anar allò que ell creia que era clau en aquest llibre: un punt comú. Un destí. Una obertura cap a alguna cosa on tots ells volguessin anar a parar. I així va ser com la clau, aquest objecte que obre portes de mons bonics, hostils, imaginats, perduts, oblidats, va acabar sent l’essència d’aquests textos: l’eix per a tots els autors.
Partint d’aquest propòsit, cada autor em va enviar una proposta de text. Jo les vaig llegir i els en vaig fer un comentari individual, per escrit, amb la màxima minuciositat i cura possible, i també els vaig corregir tot allò que em semblava idoni. Als autors, sempre se’ls ha d’aconsellar des del respecte. Una obra és un fill de paper; destil·la sentiments del pare. Després de quatre mesos d’intercanvi d’esmenes, propostes, correccions ortogràfiques i gramaticals i converses sobre els propòsits dels textos, vam deixar reposar el projecte. Tots teníem feina, i la clau va quedar adormida.
Passat l’estiu, vam reprendre el contacte. Vaig corregir, un segon cop, tot allò que em semblava pertinent de cara a les noves modificacions que els autors havien fet dels textos. I encara van passar quatre mesos més, abans que, començat el 2016, poséssim fil a l’agulla: vam donar per acabada la seva feina com a autors, i la meva com a lectora, correctora i com a narradora disposada a escoltar els propòsits, les necessitats i el neguit d’aquells que també volen explicar part de la seva història. Perquè escriure és parlar d’un mateix; és parlar del món vist, sentit, somiat, perdut.
Aquest llibre és fruit d’una confecció lenta i llarga; és un bon treball. Enhorabona, Eva, Marta, Mireia i Jan. I moltes gràcies, Anna, per acceptar la idea que un dia et vaig manifestar davant la finestra des d’on totes dues vèiem la teva Verònica.
Marta Mitjans Puebla
Algunes de les cobertes. Com sempre totes fetes a ma i cap igual a l'altre. Tria la teva
